Els aliments
. QUEVIURES I INFUSIONS
Cafè
Café

El cafè és una beguda que s'obté a partir de la barreja en aigua calenta de grans torrats de la planta de cafè (coffea de la família de les Rubiàcies, coneguda com cafè).
Tot i que comercialment és la beguda número u del món s'estima que un terç de la població mundial la consumeix (la meitat de la població mundial és consumidora de te).
La seva popularitat es deu bàsicament al seu efecte vigoritzant, tonificant i estimulant, conseqüència de la presència de la cafeïna en aproximadament un 0,75% al 1.5% del pes.
La cafeïna actua en aquest cas com a estimulant i diürètic actuant sobre el sistema nerviós central, cor, venes, artèries i ronyons.

L'aportació energètica del cafè és de 2 kcal per tassa, 1 mg de sodi (Na), 2 mg de calci (Ca), 0,1 mg de ferro (Fe), 4 mg de fòsfor (P) i 36 mg de potassi (K) estant constituïda la beguda per un 98% d'aigua.
En molts casos ja que les seves dosis controlades no són d'efecte maligne, se l'ha subministrat per tractar migranyes i recuperació d'intoxicació per barbitúrics.

Compostos extrets i retinguts per l'aigua
Els compostos que extreu l'aigua bullent es classifiquen en components de gust no volàtils (la cafeïna, trigonelina, àcid clorogènic, àcids fenòlics, aminoàcids, hidrats de carboni i minerals) i components d'aroma volàtils (àcids orgànics, aldehids, cetones, èsters, amines i uns compostos de sofre anomenats mercaptans).
La cafeïna, un alcaloide que forma part dels components del cafè, té un efecte lleugerament estimulant en la persona que el consumeix. Actualment es considera que bebent-lo en les quantitats normals, sense sobrepassar les tres tasses diàries, no té efectes contraproduents.

Tipus de cafè
Els tipus més importants de cafè en el comerç internacional són els aràbica i canephora. A l'hemisferi occidental, els arabica es subdivideixen en: Brasil (també anomenat nacional) i Mitjà. Les varietats Robusta es produeixen exclusivament a l'hemisferi oriental, juntament amb gran quantitat de tipus aràbica. Els més importants cafès del tipus Brasil són Santos, Paranà i Rio, denominacions que prenen dels ports des dels quals s'exporten.
Els cafès de tipus Mitjà s'identifiquen pel nom del país o la regió d'origen: Medellín, Armènia i Manizales de Colòmbia, per exemple. De la mateixa manera s'identifiquen els tipus canephora i altres varietats aràbica.
Normalment es barregen i torren junts diversos tipus de cafès verds per elaborar els sabors i aromes preferits pels consumidors. De la mateixa manera, per als productors no tots els grans tenen els mateixos costos d'acord a la seva procedència, íntimament relacionada amb la seva qualitat. Per tant, la barreja entre els diferents cafès verds es fa per abaratir els costos aconseguint els nivells òptims de satisfacció en els consumidors.

Varietats comercials
Cafè soluble i Instantani
Per fabricar aquest important producte de la indústria cafetera, es prepara un extracte barrejant amb aigua calenta el cafè torrat i mòlt de manera tosca. Tot seguit es separa l'aigua de l'extracte. El producte s'envasa al buit en pots de vidre o llaunes que tancades al buit conservaran intactes les seves qualitats d'aroma i sabor per llargs períodes de temps.

Cafè descafeïnat
El seu processament va ser ideat a Alemanya pel comerciant de cafè Ludwig Roselius prop del 1900, i per retirar gran part de la seva cafeïna. La tècnica va ser després millorada pels fabricants dels Estats Units d'Amèrica. Tot i ser un procés semi-secret, consisteix en la vaporització dels grans verds i després esbandir en solvents orgànics clorats. El resultat del desenvolupament del cafè San Bernardo ha sigut que la vuitena part del cafè consumit pels nord-americans sigui decafeïnat.
El cafè descafeïnat és consumit per persones amb un organisme sensible a la cafeïna present en el cafè normal, o per qui ho beuen en grans quantitats. El procés pel qual se li extreu la cafeïna al gra verd, implica tractar amb dissolvents organoclorats. Un cop eliminada la cafeïna, es passa a eliminar els dissolvents i es tracta el gra de la forma habitual. És a dir, es torra com als grans comuns, aconseguint sabors i aromes similars al cafè normal.

L'efecte
Molta gent creu que el sabor i l'aroma són a la cafeïna però no és així. El cafè té un 12% de cafeïna (menys que el te) i el gust l'hi donen els sucres i olis naturals de cada gra. Igualment, el terme exacte per descafeïnat hauria de ser cafeïna reduïda, perquè es pot treure el 99% d'ella.
Irònicament a la creença popular, l'exprés té menys cafeïna que el de filtre, perquè l'aigua passa pels molinets més lentament (de 15 a 22 segons) que pel tradicional filtre.

Suggeriments per gaudir el cafè:
Preparar el cafè amb aigua mineral a temperatura entre 85 i 96 graus, si bull esperar que es refredi.
En cas de moldre els grans, useu-los d'immediat. Moldre aproximadament 20 g per cada tassa a servir.
Un bon exprés es pot jutjar pel color acaramelat de l'escuma a la superfície.
No bullir mai el cafè.
Si ha de escalfar-lo, feu-ho a bany maria.
Si utilitzeu filtres de paper, humitejar el cafè amb aigua freda abans d'abocar l'aigua calenta.
Mai ho serveixi en gots de plàstic o metall, ja que aquests alteren el sabor original.
Utilitzar tasses de porcellana, vidre o fang. És millor prendre una segona tassa que una gran i freda.
El company ideal: Xocolata amarga, realça el sabor.